Estatuts LiveScripts-Guions de Pel.lícules

Associació LiveScripts -

Guions de Pel·lícules

ESTATUTS

Capítol I. La denominació, els fins i el domicili

Article 1

Amb la denominació: LiveScripts – Guions de Pel·lícules

(pronunciat /láivskripts/ i que es podria traduir com a 'Guions amb vida o vitals') es constitueix l’associació, que regularà les seves activitats d’acord amb la Llei 7/1997, de 18 de juny, d'associacions (DOGC 2423, d'1 de juliol), la Llei orgànica 1/2002, de 22 de març, reguladora del dret d'associació (BOE núm. 73, de 26 de març), i els seus estatuts.

Article 2

Els fins generals de l’associació són:

1. Reunir a tots els homes i dones de totes les creences, races i condicions socials al voltant d'una idea de fraternitat universal.
2. Despertar una visió global mitjançant l'estudi comparatiu de les filosofies, les ciències, les religions, les llengües i les arts.
3. Divulgar el Caràcter Sagrat de la Terra -no tan sols de la terra productiva sinó de tota la Natura- i la seva vinculació a les tradicions culturals i religioses de tots els països del mon.
4. Recolzar les manifestacions artístiques inter-culturals i inter-religioses així com el seu estudi comparatiu des de les primeres creences sobrenaturals del Paleolític fins ara incloent-hi els Wiccan, i les creences tribals i Shamàniques actuals.
5. Estimular la pràctica del dejú com a element comú a totes aquestes creences religioses, i com a sistema laic de neteja corporal i benestar.
6. Estimular la pràctica de l'oració com a element comú a totes aquestes creences religioses, i com a element laic d'auto – suggestió psicològica.
7. Aconsellar l'adopció de la Mare com a substitut de Deu, Senyor or Pare en aquestes oracions com a realitat mes propera al concepte de Creador.
8. Despertar una visió global del mon agrari internacional mitjançant l'estudi comparatiu de les Tècniques Agrícoles tradicionals i modernes així com de les ideologies, les ciències, les tradicions paganes i religioses i les manifestacions artístiques vinculades a la producció agrícola des del Neolític fins ara, incloent-hi els recursos energètics i les energies renovables.
9. Desenvolupar les capacitats de l'individu per a que pugui integrar-se a la Naturalesa i viure en pau segons les característiques de la seva pròpia personalitat.

Els fins particulars de l'associació són:

1. Estimular el coneixement d'altres llengües i cultures.
2. Afavorir la recerca de lingüística comparada, particularment de termes -i estructures sintàctiques- que siguin cognats fiables, cognats parcials i falsos amics existents entre les llengües Indo-Europees i la resta de llengües del món per la seva aplicació dins de la Lingüística Aplicada i la Lexicografia Bilingüe.
3. Afavorir la recerca comparada de metodologies d'aprenentatge de llengües presencials i no presencials com ara les telemàtiques i d'auto-aprenentatge que es puguin aplicar al mètode multi-funcional de la majoria de les metodologies i llibres de text que es fan servir a escoles públiques i privades de tots els nivells.
4. Facilitar l'ús del cine, amb tot el seu potencial lúdic i d'entreteniment, com a eina d'aprenentatge presencial o d'auto-aprenentatge d'una segona llengua, així com de valors i actituds -:continguts transversals.
5. Proveir als docents -i estudiants- d'activitats relacionades amb el cine -que tots en fan quan bonament poden- de manera que, centralitzant aquestes necessitats i demanda, es pugui reduir el temps de preparació de l'activitat, abaratir costos, compartir aquestes activitats i experiències i ser remunerat per elles, així com establir objectius comuns i sistemes d'avaluació.
6. L'obtenció dels diàlegs de sèries de televisió i telefilms ja existents en el mercat o que seran emesos per canals públics o privats, així com de les transcripcions de telenotícies, documentals i d'altres fonts audiovisuals en versió original per ser gravats en suport digital i paper.
7. La traducció d'aquest material.
8. L'estudi del seu contingut lingüístic per ser aplicat a l'ensenyament de llengües mitjançant jocs, activitats, exercicis, exàmens, passatemps -com ara mots encreuats, sopa de lletres, etc...
9. La classificació d'aquests documents segons criteris didàctics i la seva custòdia.
10. L'edició i venda d'una revista d'àmbit nacional i internacional amb una periodicitat determinada per la demanda que reculli aquests diàlegs i transcripcions amb la seva traducció i activitats corresponents dirigida principalment als estudiants de centres escolars i d'ensenyament de llengües però també a centres cívics, i d'altres col.lectius.
11. Definir una sèrie d'estratègies metodològiques que permetin a professors i usuaris treure el màxim profit de la lectura de guions -la realització d'activitats opcionals- i la projecció posterior del film.
12. Establir algun tipus d'avaluació que ens permeti mesurar objectivament tant la simple satisfacció lúdica de l'activitat com l'assimilació del nou codi durant una única projecció o al llarg de cinc anys de seguiment periòdic d'aquest tipus de pràctica; i que en definitiva, ens indiqui l'efectivitat d'aquest mètode a l'aula i com a sistema d'auto-aprenentatge.
13. L'adquisició i custòdia dels enregistraments audiovisuals corresponents a aquests diàlegs i transcripcions ja sigui en suport de DVD, CD, vídeo o d'altres.
14. Només en el cas de que aquests enregistraments audiovisuals hagin passat a domini públic, o s'arribi a un acord amb els propietaris d'aquest material, la nostra associació els posara a la venda juntament amb la revista de l'associació.
15. L'adquisició i custòdia de guions cinematogràfics així com llibres i documents relacionats.
16. La col.laboració amb filmoteques i festivals de cine, que sovint projecten pel.lícules en versió original, per proveir-los de material gràfic i escrit amb els diàlegs de les pel.lícules exhibides com a guia de lectura pels seus espectadors que faciliti el seguiment de l'argument i millori l'apreciació d'elements veritablement cinematogràfics -com ara la fotografia o la interpretació- en comptes d'estar pendent dels subtítols.
17. Malgrat constituir-nos jurídicament com a associació sense ànim de lucre i escudar-nos a l'article 37 de la Llei de la Propietat Intel.lectual tal com s'explica a continuació, malgrat el nostre compromís de màxima reducció de costos tot i remunerar qualsevol col.laboració significativa, aquesta associació recaptarà
    10 cèntims per cada revista distribuïda o venuda i l'oferirà al guionista original o qui ostenti legítimament els seus drets en reconeixement a la seva tasca creadora i sempre que accepti ser membre temporal de la nostra associació.
18. Estimular el consum legal de DVDs, CDs, i productes relacionats així com un ús racional dels mitjans de comunicació.
19. Aconsellar als centres educatius que el pagament de les taxes corresponents per exhibició de material audiovisual a les entitats competents redundarà en benefici de tothom.
    20. Proposar les dues recerques següents als centres educatius:

20.1 Primera Proposta de Recerca.

Sovint la població d'aquells països europeus que no doblen les pel.lícules americanes com ara Holanda, Dinamarca, Suècia, etc... tenen un nivell de domini de la llengua anglesa considerablement mes alt que la resta de països que si les doblem com França, Itàlia, el nostre.

Doncs be, a tots els cursos d'idiomes se'n fan lectures obligatòries o readers, dos o tres lectures per any escolar. La proposta de LiveScripts - Guions de películ.les seria suprimir aquests readers d'aquelles classes de secundària o d'altres nivells que vulguin participar a la investigació, i proporcionar als estudiants els diàlegs escrits -o transcripts- d'una pel.lícula per setmana en versió original i totalment traduïts.

Un guió convencional d'un llargmetratge te unes 105 pàgines, però els diàlegs només tenen de 20 a 25 pàgines de mitges línies, creiem que es un esforç possible de demanar a un estudiant, que si el te traduït al costat el podrà llegir en un parell d'hores com a molt, sobretot si després hi ha la recompensa de veure aquesta pel.lícula també en versió original, sense subtítols, a casa seva o dins de l'aula.

Pot haver avaluacions cada quatre setmanes per constatar els progressos lingüístics d'aquests estudiants. Crec que a la fi de les 35 o 40 setmanes aproximadament d'un curs escolars, els estudiants haurien d'haver avançat força en listening skills principalment.

A tots els alumnes d'idiomes els costa fer deures, però aquesta activitat deuria ser tan lúdica com efectiva, per això creiem en el seu èxit.

20.2 Segona Proposta de Rercerca.

La gran majoria de centres escolars públics i privats del país, inclosos els centres especialitzats universitaris fan servir el mètode multi-funcional a les seves aules que teòricament deu posar igual èmfasi a totes quatre habilitats -llegir, escoltar, parlar i escriure.

A la pràctica però, una gran majoria d'estudiants surten d'aquests centres amb una habilitat de parla bastant inferior al què podríem esperar pel nombre d'hores de classes presencials.

A la pràctica, també, el mètode multi-funcional confon a un sector important d'estudiants -degut a classes nombroses, o adults amb pocs hàbits d'estudi i poc temps per dedicar-s'hi. I els confon perquè amb tants de dibuixos, fotografies, vocabulari gramatical inadequat, activitats, etc... no remarca clarament aquells elements estructurals i de comunicació oral amb unes quantes frases d'exemple, de manera que aquesta pràctica verbal repetitiva pugui arrossegar la resta d'habilitats.

La nostra proposta consisteix en prendre exemple del sistema d'auto-aprenentatge d'institucions educatives públiques i privades, del mètode directe emprat a classes mes individualitzades d'escoles internacionals d'Idiomes -on no ensenyen gens de gramàtica-als mòduls d'idiomes impartits als laboratoris de llengües de moltes universitats del món i d'altres mètodes estructurals d'auto-aprenentatge. Llavors suggeriríem:

• prioritzar l'aspecte oral de la llengua de manera que la seva millora arrossegui la resta d'habilitats,
• Unificar criteris per determinar lliçons curtes de 7 o 8 frases, que exemplifiquin estructures i temps verbals, i mostrin igualment la traducció i la pronunciació. Així, aquests exemples es podran estudiar i repetir de forma presencial, en parelles, o grups, i de forma no presencial. Hauria d'haver poques activitats escrites addicionals
• Definir un total de 100 lliçons per un curs bàsic, establint clarament períodes d'aprenentatge passiu i actiu de la llengua.
• Recomanar l'ús de mètodes d'idiomes d'auto-aprenentatge per a adults ja existents al mercat mentre no es faci un estudi més adequat que fusioni el mètodes multi-funcional amb l'Estructural i Audiovisual exclusiu per nens i joves.

21. Actualment, s'estan capacitant professorat de secundària per usar l'anglès com a llengua vehicular de la seva pròpia assignatura. La proposta de LiveScripts – Guions de pel.lícules es reforçar aquesta mesura amb la metodologia senzilla que hem suggerit a les línies de sobra per tal d'assegurar l'èxit de la política d'ensenyament de llengües extrangeres de l'estat.

Procedint així:

• El professor d'idiomes es converteix en veritable Coordinador d'un esforç verbal i memorístic que recau lògicament en qui ha d'aprendre el nou codi, l'estudiant.
• La fusió del mètode Multi-funcional amb l'Estructural permet una individualització extraordinària dels continguts lingüístics, permet igualment una gran adaptabilitat d'aquests continguts a les necessitats dels estudiants i facilita l'aprenentatge de moltes llengües dins de l'àmbit escolar donant més possibilitats d'omplir horaris a professors de Francès i, fins i tot, pensar en la possibilitat d'introduir l'Alemany dins del sistema educatiu actual.
• El mètode Estructural propicia l'aprenentatge (language learning) mentre el mètode Multi-funcional i la lectura de guions afavoreixen l'adquisició (language acquisition),
• La lectura de guions de pel·lícules amb la projecció corresponent contribueix a incrementar la varietat d'activitats a classe per mantenir l'interès i proporciona un tipus de roughly-tuned input que compensa el finely-tune imput dels llibres de text.
• La lectura de guions amb la projecció corresponent proporciona als estudiants una millor comprensió de registres lingüístics, d'argot, d'accents nadius, etc... proporciona una mostra clara i visual de valors culturals per contrastar amb els propis; i finalment, la combinació dels mètodes Multi-funcional i Estructural juntament amb el potencial d'aprenentatge de les lectures de guions cinematogràfics amb les projeccions corresponents ensenya un mètode d'auto-aprenentatge de llengües extrangeres que pot servir a l'estudiant mes enllà de la seva preparació acadèmica pel seu propi desenvolupament personal i satisfacció lúdica.Justament fa alguns anys, els organismes estatals competents van publicar els guions en versió original de quatre pel.lícules clàsiques completament traduïts i principalment per ensenyar el llenguatge cinematogràfic. Aquestes publicacions es van deixar d'editar però el nombre de guions cinematogràfics i de webs que els mostren ha crescut moltíssim. Tot i així, encara cal passar moltes hores de feina per adequar aquest material i posar-lo a l'abast del lector en paper. I aquí rau, la següent finalitat de recerca de la nostra associació,

22. Demostrar que una revista amb un format determinat és el suport idoni i mes natural per llegir els diàlegs d'una pel.licula en versió original com a activitat prèvia a la projecció, i així, deixar la màgia de les imatges per la pantalla.

Per tots aquests objectius de recerca ens recolcem a l'Article 37 del Reial Decret Legislatiu 1/1996, de 12 d'abril, (BOE núm. 97, de 22-04-1996).

Artículo 37. Libre reproducción y préstamo en determinadas instituciones
Los titulares de los derechos de autor no podrán oponerse a las reproducciones de las obras, cuando aquéllas se realicen sin finalidad lucrativa por los museos, bibliotecas, fonotecas, filmotecas, hemerotecas o archivos, de titularidad pública o integradas en instituciones de carácter cultural o científico, y la reproducción se realice exclusivamente para fines de investigación.

Així com a la normativa americana encara mes permissiva:

Section 107. Limitations on exclusive rights: Fair use

Notwithstanding the provisions of sections 106 and 106A, the fair use of a copyrighted work, including such use by reproduction in copies or phonorecords or by any other means specified by that section, for purposes such as criticism, comment, news reporting, teaching (including multiple copies for classroom use), scholarship, or research, is not an infringement of copyright. In determining whether the use made of a work in any particular case is a fair use the factors to be considered shall include:

1. the purpose and character of the use, including whether such use is of a commercial nature or is for nonprofit educational purposes;
   
2. the nature of the copyrighted work;
   
3. the amount and substantiality of the portion used in relation to the copyrighted work as a whole; and
   
4. the effect of the use upon the potential market for or value of the copyrighted work.
   

The fact that a work is unpublished shall not itself bar a finding of fair use if such finding is made upon consideration of all the above factors.

23. Afavorir la creació d'associacions germanes de LiveScripts – Guions de Pel·lícules a d'altres paisos basant-nos en normatives semblants, amb certa autonomia però igualment amb objectius i compromisos comuns que ens proporcionin mes poder de decisió davant d'altres.

Els fins particulars d'aquesta associació (sobretot en relació als fins generals III i VIII) també són:

24. Estimular el coneixement de les tècniques agrícoles tradicionals autòctones i d'altres cultures entre la població en general i els escolars en particular mitjançant personal especialitzat, com ara pagesos i monitors, que divulgui aquesta informació dins del sistema educatiu actual o a seminaris i jornades especialitzades.
25. Afavorir la creació d'horts a les escoles, centres civics, parcs, cementiris i d'altres espais públics i gestionar el seu manteniment.
26. Regular i millorar l'acondicionament dels hortets il.legals de la perifèria de les poblacions des de la perspectiva de que el pagès -que els treballa- estima la terra i el seu treball si considerem que podria obtenir els mateixos productes a qualsevol botiga per molts menys costos i esforços.
27. Recomanar les tasques agrícoles com a eina d'aprenentatge de les ciències naturals, socials i d'altres com pugui ser pel seu potencial d'activitat física, de relaxació i equilibri emocional, d'entreteniment, així com de valors i actituds -:continguts transversals.
28. Proveir als docents -i estudiants- d'activitats relacionades amb la producció agrícola.
29. Afavorir canals de venda d'aquests productes sense intermediaris.
30. Proveir als pagesos membres d'assessorament tècnic sobre explotació agrària i sistemes energètics o d'energies renovables.
31. L'edició i venda d'una revista d'àmbit nacional i internacional amb una periodicitat determinada per la demanda que reculli aquests interessos i inquietuds.

En queda exclòs tot ànim de lucre.

Article 3

1.El domicili de l’associació s’estableix a Terrassa, i radica al C/ Jacint Badiella, núm. 4

2.L'àmbit d'activitat principal de l’entitat l'assenyala el domicili social. No obstant això, tenim una clara voluntat nacional i internacional relacionada amb les activitats de l'associació, la qual cosa justifica la seva denominació bilingüe.

Capítol II.

Els membres de l’associació, els seus drets i les seves obligacions

Article 4

Poden formar part de l’associació totes les persones majors d'edat. Han de presentar una sol·licitud per escrit a la Junta Directiva, la qual prendrà una decisió sobre això en la primera reunió que tingui lloc i la comunicarà en l’Assemblea General més immediata.

Els socis menors d’edat, si n’hi ha, no tenen vot en les assemblees ni poden elegir ni ser elegits membres de la Junta Directiva.

Article 5

Són drets dels membres de l’associació:

1. Assistir amb veu i vot a les reunions de l’Assemblea General.

2. Elegir o ser elegits per als llocs de representació o per exercir càrrecs directius.

3. Exercir la representació que se'ls confereixi en cada cas.

4. Intervenir en el govern i les gestions, en els serveis i les activitats de l'associació, d'acord amb les normes legals i estatutàries.

5. Exposar a l'Assemblea i a la Junta Directiva tot el que considerin que pugui contribuir a fer més plena la vida de l'associació i més eficaç la realització dels objectius socials bàsics.

6. Sol·licitar i obtenir explicacions sobre l'administració i la gestió de la Junta Directiva o dels mandataris de l'associació.

7. Ésser escoltats prèviament a l'adopció de mesures disciplinàries.

8. Rebre informació sobre les activitats de l'associació.

9. Fer ús dels serveis comuns que l'associació estableixi o tingui a la seva disposició.

10. Formar part dels grups de treball.

11. Posseir un exemplar dels estatuts.

12. Consultar els llibres de l'associació.

Article 6

Són deures dels membres de l'associació:

1. Comprometre's amb les finalitats de l'associació i participar activament per assolir-les.
2. Contribuir al sosteniment de l'associació amb el pagament de quotes, derrames i altres aportacions econòmiques fixades pels estatuts i aprovades d'acord amb aquests.
3. Complir la resta d'obligacions que resultin de les disposicions estatutàries.
4. Acatar i complir els acords vàlidament adoptats pels òrgans de govern de l'associació.

Article 7

Són causes per ser donar de baixa de l'associació:

1. Que ho decideixi la persona interessada, que ha de comunicar per escrit la seva decisió a la Junta Directiva.

2. No satisfer les quotes fixades.

3. No complir les obligacions estatutàries.

Capítol III. L'Assemblea General

Article 8

1. L'Assemblea General és l'òrgan sobirà de l'associació; els seus membres en formen part per dret propi i irrenunciable.
2. Els membres de l'associació, reunits en Assemblea General legalment constituïda, decideixen per majoria els assumptes que són competència de l'Assemblea.
3. Tots els membres queden subjectes als acords de l'Assemblea General, incloent-hi els absents, els qui en discrepen i els presents que s'han abstingut de votar.

Article 9

L'Assemblea General té les facultats següents:

a) Modificar els estatuts.

b) Elegir i separar els membres de l'òrgan de govern i controlar-ne l'activitat.

c) Aprovar el pressupost anual i la liquidació de comptes anuals, i també adoptar els acords per a la fixació de la forma i l'import de la contribució al sosteniment de l'associació i aprovar la gestió feta per l'òrgan de govern.

d) Acordar la dissolució de l'associació.

e) Incorporar-se a altres unions d'associacions o separar-se'n.

f) Sol·licitar la declaració d'utilitat pública.

g) Aprovar el reglament de règim interior.

h) Acordar la baixa o la separació definitiva, amb un expedient previ, dels associats i les associades.

i) Conèixer les sol·licituds presentades per a ésser soci o sòcia, i també les altes i les baixes d'associats i associades per una raó distinta a la de la separació definitiva.

j) Resoldre sobre qualsevol altra qüestió que no estigui directament atribuïda a cap altre òrgan de l'associació.

Article 10

1. L'Assemblea General es reuneix en sessió ordinària com a mínim un cop l'any entre Març i Abril.

2. L'òrgan de govern pot convocar l'assemblea general amb caràcter extraordinari sempre que ho consideri convenient, i ho ha de fer quan ho sol·liciti un nombre d'associats no inferior al 10%; en aquest cas, l'assemblea ha de tenir lloc dins el termini de trenta dies a comptar de la sol·licitud.

Article 11

1. L'assemblea és convocada per l'òrgan de govern mitjançant una convocatòria, que ha de contenir, com a mínim, l'ordre del dia, el lloc, la data i l'hora de la reunió.

2. La convocatòria s'ha de comunicar quinze dies abans de la data de la reunió, individualment i mitjançant un escrit adreçat al domicili que consti en la relació actualitzada d'associats i associades que ha de tenir l'associació.

3. Les reunions de l'Assemblea General, les presideix el president de l'associació. Si no hi és, l'han de substituir, succesivament, el vicepresident o el vocal de més edat de la Junta. Hi ha d'actuar com a secretari qui ocupi el mateix càrrec a la Junta Directiva.

4. El secretari redacta l'acta de cada reunió, que han de signar ell mateix i el president, amb un extracte de les deliberacions, el text dels acords adoptats, el resultat numèric de les votacions i la llista de les persones assistents.

Al començament de cada reunió de l'Assemblea General es llegeix l'acta de la sessió anterior a fi que s'aprovi o s'esmeni. Cinc dies abans, de tota manera, l'acta i qualsevol altra documentació ha d'estar a disposició dels socis al local social.

Article 12

1. L'assemblea general es constitueix vàlidament sigui quin sigui el nombre de persones associades presents o representades.
2. El 10% dels associats pot sol·licitar a l'òrgan de govern la inclusió en l'ordre del dia d'un o més assumptes per tractar i, si ja s'ha convocat l'assemblea, sempre que ho facin dins el primer terç del període comprès entre la recepció de la convocatòria i la data de la reunió d'aquella. La sol·licitud també es pot fer directament a l'assemblea, que decideix el que considera convenient, però únicament pot adoptar acords respecte als punts no inclosos en l'ordre del dia comunicat en la convocatòria, si així ho decideix una majoria de les tres quartes parts de les persones presents.
3. En les reunions de l'Assemblea General, correspon un vot a cada membre de l'associació.
4. Els acords es prenen per majoria simple de vots dels socis presents o representats.

Article 13

1. La composició de la Junta Directiva pot ser diferent, encara que ha de constar necessàriament d'un president, un secretari i un tresorer.

2. Cal concretar la durada del càrrec tenint en compte que no pot ser superior a cinc anys.

3. Per adoptar acords sobre la separació dels membres, la modificació dels estatuts, la dissolució de l'associació, la constitució d'una federació amb associacions similars o la integració en una de ja existent, cal un nombre de vots equivalent a les dues terceres parts dels assistents. En qualsevol cas, l'elecció de la Junta Directiva, si es presenten diverses candidatures, es fa per acord de la majoria relativa dels socis presents o representats.

4. Les candidatures que es presentin formalment tenen dret a una còpia de la llista dels socis i dels seus domicilis certificada pel secretari amb el vistiplau del president.

Capítol IV. La Junta Directiva

Article 14

1. Regeix, administra i representa l'associació la Junta Directiva, que componen el president, el secretari i el tresorer. Aquests càrrecs han de ser exercits per persones diferents.

2. L'elecció dels membres de la Junta Directiva, que han de ser associats, es fa per votació de l'Assemblea General. Les persones elegides entren en funcions després d'haver acceptat el càrrec.

3. El nomenament i el cessament dels càrrecs han de ser certificats pel secretari sortint, amb el vistiplau del president sortint, i s'han de comunicar al Registre d'Associacions.

4. Els membres de la Junta Directiva i qualsevol altre membre de l'associació poden pertànyer a grups de treball determinats i ser retribuïts per l'associació per aquestes tasques.

Article 15

1. Els membres de la Junta Directiva exerceixen el càrrec durant un període de cinc anys sense perjudici que puguin ser reelegits.

2. El cessament dels càrrecs abans d'extingir-se el termini reglamentari del seu mandat pot esdevenir-se per:

a) dimissió voluntària presentada mitjançant un escrit en el qual se n'exposin els motius

b) malaltia que incapaciti per exercir el càrrec

c) baixa com a membre de l'associació

d) sanció per una falta comesa en l'exercici del càrrec, imposada d'acord amb el que estableix l'article 13.3 dels estatuts

3. Les vacants que es produeixin en la Junta Directiva s'han de cobrir en la primera reunió de l'Assemblea General que tingui lloc. Mentrestant, un membre de l'associació pot ocupar provisionalment el càrrec vacant.

Article 16

1. La Junta Directiva té les facultats següents:

a) Representar, dirigir i administrar l'associació de la manera més àmplia que reconegui la Llei; així mateix, complir les decisions preses per l'Assemblea General, d'acord amb les normes, instruccions i directrius que aquesta Assemblea estableixi.

b) Prendre els acords que calgui en relació amb la compareixença davant dels organismes públics i per exercir tota mena d'accions legals i interposar els recursos pertinents.

c) Proposar a l'Assemblea General la defensa dels interessos de l'associació.

d) Proposar a l'Assemblea General la defensa de l'establiment de les quotes que els membres de l'associació han de satisfer.

e) Convocar les assemblees generals i controlar que es compleixin els acords que s'hi adoptin.

f) Presentar el balanç i l'estat de comptes de cada exercici a l'Assemblea General perquè els aprovi, i confeccionar els pressupostos de l'exercici següent.

g) Contractar els empleats que l'associació pugui tenir.

h) Inspeccionar la comptabilitat i preocupar-se perquè els serveis funcionin amb normalitat.

i) Establir grups de treball per aconseguir de la manera més eficient i eficaç els fins de l'associació, i autoritzar els actes que aquests grups projectin dur a terme.

j) Nomenar els vocals de la Junta Directiva que s'hagin d'encarregar de cada grup de treball, a proposta dels mateixos grups.

k) Dur a terme les gestions necessàries davant d'organismes públics, entitats i altres persones, per aconseguir:

-subvencions o altres ajuts

-l'ús de locals o edificis que puguin arribar a ser un lloc de convivència i comunicació i també un centre de recuperació ciutadana

l) Obrir comptes corrents i llibretes d'estalvis a qualsevol establiment de crèdit d'estalvi i disposar dels fons que hi hagi en aquest dipòsit. La disposició dels fons es determina a l'article 29.

m) Resoldre provisionalment qualsevol cas que no hagin previst els estatuts i donar-ne compte en la primera reunió de l´Assemblea General.

n) Qualsevol altra facultat que no estigui atribuïda d'una manera específica a algun altre òrgan de govern de l'associació o que li hagi estat delegada expressament.

Article 17

1. La Junta Directiva, convocada prèviament pel president o per la persona que el substitueixi, s'ha de reunir en sessió ordinària amb la periodicitat que els seus membres decideixin, i que en cap cas no pot ser inferior a una per any.
2. S'ha de reunir en sessió extraordinària quan la convoqui amb aquest caràcter el president o bé si ho sol·licita la meitat dels membres que la componen.

Article 18

1. La Junta Directiva queda constituïda vàlidament si ha estat convocada amb antelació i hi ha un quòrum de la meitat més un.

2. Els membres de la Junta Directiva estan obligats a assistir a totes les reunions que es convoquin, encara que, per causes justificades, poden excursar-se'n. L'assistència del president o del secretari o de les persones que els substitueixin hi és necessària sempre.

3. La Junta Directiva pren els acords per majoria simple de vots dels assistents.

Article 19

1. La Junta Directiva pot delegar alguna de les seves facultats en una o diverses comissions o grups de treball.
2. També pot nomenar, amb el mateix quòrum, un o uns quants mandataris per exercir la funció que els confiï amb les facultats que cregui oportú conferir-los en cada cas.

Article 20

Els acords de la Junta Directiva s'han de fer constar en el llibre d'actes i han de ser signats pel secretari i el president. En iniciar-se cada reunió de la Junta Directiva, s'ha de llegir l'acta de la sessió anterior perquè s'aprovi o es rectifiqui, si és procedent.

Capítol V. El president

Article 21

1. Són pròpies del president les funcions següents:

a) Dirigir i representar legalment l'associació, per delegació de l'Assemblea General i de la Junta Directiva.

b) Presidir i dirigir els debats, tant de l'Assemblea General com de la Junta Directiva.

c) Emetre un vot de qualitat decisori en els casos d'empat.

d) Establir la convocatòria de les reunions de l'Assemblea General i de la Junta Directiva.

e) Visar les actes i els certificats confeccionats pel secretari de l'associació.

f) Les atribucions restants pròpies del càrrec i aquelles per a les quals el deleguin l'Assemblea General o la Junta Directiva.

2. El president és substituït, en cas d'absència o malaltia, pel vicepresident o el vocal de més edat de la Junta per aquest ordre.

Capítol VI. El tresorer i el secretari

Article 22

El tresorer té com a funció la custòdia i el control dels recursos de l'associació, com també l'elaboració del pressupost, el balanç i la liquidació de comptes. Porta un llibre de caixa. Signa els rebuts de quotes i altres documents de tresoreria. Paga les factures aprovades per la Junta Directiva, les quals han d'ésser visades prèviament pel president, i ingressa el que sobra en dipòsits oberts en establiments de crèdit o d'estalvi.

Article 23

El secretari ha de custodiar la documentació de l'associació, aixecar, redactar i signar les actes de les reunions de l'Assemblea General i la Junta Directiva, redactar i autoritzar els certificats que calgui lliurar, i també portar el llibre de registre de socis.

Capítol VII. Les comissions o grups de treball

Article 24

1. La creació i constitució de qualsevol comissió o grup de treball, l'han de plantejar els membres de l'associació que vulguin formar-los, que n'han d'assabentar la Junta Directiva i explicar les activitats que es proposen dur a terme.
2. La Junta Directiva s'ha de preocupar d'analitzar les diferents comissions o grups de treball, els encarregats dels quals li han de presentar un cop al mes un informe detallat de les seves actuacions, i establirà el pagament d'aquest servei si calguès.

Capítol VIII. El règim econòmic

Article 25

Aquesta associació no té patrimoni fundacional.

Article 26

Els recursos econòmics de l'associació es nodreixen de:

a) les quotes que fixa l'Assemblea General per als seus membres,

b) les subvencions oficials o particulars,

c) les donacions, les herències o els llegats,

d) la venda de la revista i d'altres publicacions de l'associació,

e) les rendes del patrimoni mateix o bé d'altres ingressos que puguin obtenir-se,

Article 27

Tots els membres de l'associació tenen l'obligació de sostenir-la econòmicament, mitjançant quotes o derrames, de la manera i en la proporció que determini l'Assemblea General, a proposta de la Junta Directiva.

L'Assemblea General pot establir quotes d'ingrés, quotes periòdiques mensuals -que s'abonaran per mesos, trimestres o semestres, segons el que disposi la Junta Directiva- i quotes extraordinàries.

Article 28

L'exercici econòmic coincideix amb l'any natural i queda tancat el 21 de desembre.

Article 29

S'autoritza al President a obrir comptes corrents o llibretes d'estalvi en establiments de crèdit o estalvi amb la seva única firma i a disposar dels fons igualment amb la seva única firma per tal d'agilitzar les gestions d'iniciació i consolidació de l'associació, notificant posteriorment al Tresorer i Secretària.

Capítol IX. El règim disciplinari

Article 30

1. L'òrgan de govern pot sancionar les infraccions comeses pels socis que incompleixen les seves obligacions.
2. Aquestes infraccions es poden qualificar de lleus, greus i molt greus, i les sancions corresponents poden anar des d'una amonestació fins a l´expulsió de l'associació, segons el que estableixi el reglament intern.
3. El procediment sancionador s'inicia d'ofici o bé com a conseqüència d'una denúncia o comunicació. En el termini de 10 dies, la Junta Directiva nomena un instructor, que tramita l'expedient sancionador i proposa la resolució en el termini de 15 dies, amb audiència prèvia del presumpte infractor. La resolució final, que ha de ser motivada i aprovada per dues terceres parts dels membres de la Junta Directiva, l'adopta aquest òrgan de govern també dins d'un període de 15 dies.
4. Contra les sancions per faltes greus i molt greus acordades per la Junta Directiva, les persones interessades hi poden recórrer, si el reglament intern estableix el procediment per fer-ho, davant la primera assemblea general que tingui lloc.

Capítol X. La dissolució

Article 31

L'associació pot ser dissolta si ho acorda l'Assemblea General, convocada amb caràcter extraordinari expressament per a aquest fi.

Article 32

1. Un cop acordada la dissolució, l'Assemblea General ha de prendre les mesures oportunes tant pel que fa a la destinació dels béns i drets de l'associació, com a la finalitat, l'extinció i la liquidació de qualsevol operació pendent.

2. L'Assemblea està facultada per elegir una comissió liquidadora sempre que ho cregui necessari.

3. Els membres de l'associació estan exempts de responsabilitat personal. La seva responsabilitat queda limitada a complir les obligacions que ells mateixos hagin contret voluntàriament.

4. El romanent net que resulti de la liquidació s'ha de lliurar directament a l'entitat pública o privada sense afany de lucre que, en l'àmbit territorial d'actuació de l'associació, hagi destacat més en la seva activitat a favor d'obres benèfiques.

5. Les funcions de liquidació i d'execució dels acords a què fan referència els apartats anteriors d'aquest mateix article són competència de la Junta Directiva si l'Assemblea General no confereix aquesta missió a una comissió liquidadora especialment designada.

Terrassa, a 14 de Febrer de 2008

Domènec Méndez Valverde Antònia Orero Antón Josep Méndez Valverde

LiveScripts non profit organization,
Carre Jacint Badiella, 4. E-08225 Terrassa - Spain
tel. 34 93 734 97 42 - 609 37 12 31
tax id number (NIF): G 64799828
bank account number: 2074 0156 20 32215 51648
IBAN CODE: ES56.2074.0156.2032.2155.1648