VALORACIO GLOBAL del Curs 2011-12.
D'alguna manera, l'alumnat d'aquest centre no és molt diferent d'altres que conec o fins i tot,
de les expectatives errònies que sovint la gent en general te a
l'hora d'aprendre una segona llengua en aquest país i d'altres païssos
considerant l'opinió de col.legues estrangers.
D'ençà que el mètode comunicatiu -i
desprès multi-funcional d'aprenentatge de llengües estrangeres- va
substituir una metodologia mes tradicional, la gent pensa que amb una
mica de pràctica comunicativa a l'aula serà suficient per aprendre
una altra llengua sense necessitat d'aquell treball sistemàtic que
caracteritzava el mètode tradicional.
Aquests alumnes no se n'adonen que sovint
els mateixos llibres de text actuals que fem servir a les nostres classes es fan
servir als cursos de llengües d'Anglaterra, USA o Canadà. En allà,
tanmateix, quan un alumne surt de l'aula continua practicant la
llengua estrangera i en aquest context, el mètode i els llibres
multi-funcionals funcionen.
Però a casa nostra, quan un alumne surt de
classe, la llengua que sent al carrer no és la llengua objecte d'estudi i, per
tant, sense un treball sistemàtic i constant d'hàbits lingüístics
en l'altra llengua no es donarà el procés d'immersió necessari per
què hi hagi un aprenentatge real de la llengua.
Per “treball sistemàtic i constant” no
cal entendre una hora o dues hores diàries de feina, ans al
contrari, segons els estudis, quinze minuts diaris de pràctica oral
-i escoltar-durant sis mesos, proporcionen el grau necessari
d'immersió lingüística per assimilar un nivell bàsic del nou codi
amb una certa naturalitat. Seria a partir, d'aquest nucli d'hàbits
lingüístics orals i d'escoltar que cal construir la resta de
competències escrites i gramaticals també als nivells superiors.
Sembla mentida en una comunitat bilingüe
com la nostra que encara hi hagi alumnes que confessin: “No sé com
estudiar anglès!” i la resposta és òbvia: una llengua no
s'estudia, es practica... és així que vam aprendre la nostra segona
llengua, castellà o català, estant immersos diàriament i
practicant. L'anglès no és diferent. Sovint, els alumnes no volen
assumir aquesta responsabilitat i es volen enganyar a si mateixos
fent-se creure que coneixent un conjunt definit de regles gramaticals
o estructures seran capaços de produir i entendre tots els missatges
possibles d'una llengua. Això no funciona així. Vocabulari en
l'adquisició d'una segona llengua està planificat per freqüència
d'ús i és un criteri tipificat per la Comunitat Europea, no depèn
de nosaltres professors, i l'única forma de familiaritzar-se amb el
nou codi és estar exposat sovint.
Crec que seria bo fer aquests aclariments a
començament de curs per evitar falses expectatives. D'altra banda,
si preveiem un proper curs 'difícil' per les nostres condicions
laborals, no estaria de mes contemplar la possibilitat de facilitar
material d'auto-aprenentatge i el treball en grup no per tapar forats
o cobrir hores, sinó amb els recursos metodològics necessaris i el
convenciment de que aquest treball forma part ineludible del procés
d'aprenentatge de l'alumne.
En aquest sentit, els grups de treball que
em consta que s'han format aquest curs passat fora de l'aula han
donat resultats molt positius. Ocasionalment he repartit continguts
gramaticals ja explicats d'altres anys a estudiants o grups
d'estudiants per tal que fossin ells qui els expliquessin davant de
classe, i les enquestes han confirmat que aquesta activitat ha
agradat. Les exposicions orals igualment han estat una font de
satisfacció per tothom; seria interessant combinar-la amb una de les
composicions escrites i, fins i tot, coordinar-les amb els continguts
temàtics de les unitats del llibre de text. En definitiva, caldria
donar mes protagonisme a la participació dels alumnes a classe i que
aquest esforç estigui reconegut i reflectit a l'avaluació contínua,
sobretot l'oral.
Crec que treballem be l'expressió escrita
al llarg del curs, però potser caldria consensuar mes les pautes de
cada composició, és a dir, tipus de vocabulari, estructures i
connectors que es demana a cada nivell i cada trimestre. Això seria
fàcil d'acordar.
En aquest sentit, crec que hauríem de
demanar igualment vàries composicions pautades o guiades al llarg
del curs, amb altres paraules, escrits com ara presentacions
personals a començament de curs, cartes formals, currículums,
etc... en les quals els alumnes nomes han d'omplir uns camps
determinats i afegir-hi poca cosa mes, el marge d'error deu ser tan
petit que nosaltres professors no les hauríem de corregir,
simplement comprovar l'entrega manuscrita. Crec modestament que
aquestes assignacions són útils perquè incrementen l'exposició
activa davant del nou codi.
Hi ha un altre tipus de treball escrit que
en fem poc i que s'hauria de recollir i implementar de forma mes
sistemàtica sobretot a nivells avançats: Com transformar una frase
en una altre amb significat semblant però canviant un connector, un
adverbi o una estructura. Aquesta activitat resulta excel.lent per
entendre sintaxi i incrementar les habilitats comunicatives escrites,
inclús de parla.
